foto: https://news.vice.com
Compromís demana explicacions pel silenci d’Espanya davant la petició d’extradició internacional que investiga la repressió franquista
Carles Mulet denuncia que, tot i les reclamacions internacionals, el PP es nega a extradir part d’aquests 19 investigats perquè siguen portats davant els tribunals argentins
Madrid, 15 abril 2016
Compromís ha preguntat al Senat pels 19 càrrecs franquistes (entre ministres, comissaris de policia, capitans, coronels de l’Exèrcit i caps de la Guàrdia Civil durant el franquisme) que estan sent protegits pel Govern d’Espanya i no estan compareixent davant les reclamacions dels tribunals que investiguen les vulneracions de drets durant la dictadura.
Sobre tots ells pesen hui acusacions de tortura i homicidi perpetrats durant la Guerra Civil i el règim franquista (1936-1977), però el govern d’Espanya sembla estar disposat a fer tot el possible per evitar que hagen de comparèixer davant els tribunals.
Espanya, després de quatre dècades de democràcia, no només no ha jutjat als responsables de les morts provocades pel cop d’estat i la repressió franquista escudant-se en la vigència de la Llei d’Amnistia de 1977, sinó que sota l’empara del Partit Popular (PP), els ha atorgat posicions de poder i reconeixements per la seua tasca professional.
Va ser precisament l’executiu del PP el que es va negar a extradir part d’aquests 19 investigats perquè foren portats davant els tribunals argentins, on s’instrueix l’única causa oberta contra el franquisme al món. Parlem de personatges com Rodolfo Martín Villa, José Utrera Molina, Antonio Carro Martínez, Alfonso Osorio García, José Maria Sánchez Ventura, Fernando Suárez González, Carlos Rey González, Antonio Troncoso de Castro, Jesús Celles Mohedano, Jesús Nines Aguilar, Ricardo Algar Barrón, Juan Antonio González Pacheco, Félix Criado Sanz, Benjamin Solsona Cortés, Jesús González Reglero, Jesús Martínez Torres, Pascual Honrado de la Fuente o Abelardo García Balaguer.
Es tracta de ministres, subsecretaris, secretaris generals tècnics de ministeris, membre dels governs que van convalidar amb la seua signatura la sentència de mort per garrot vil a activistes com Salvador Puig Antich, eren membres d’Aliança Popular, exdiputats, directors de l’Institut de la Joventut; gent que signava sentències de mort a afusellats, capitans-auditors del cos jurídic de l’Exèrcit i participants en consells de guerra; Coronels auditors del cos jurídic militar i exfiscals del Tribunal Suprem; Comandants de la Guàrdia Civil durant el període fosc i que van participar en l’intent colpista del 23-F, membres del Cos Nacional de Policia, de la Brigada Politicosocial (BPS) i de la Brigada Central d’Informació, entre d’altres.
De res va servir, que, en 2015, l’ONU instara Espanya a extradir els “responsables de violacions greus dels Drets Humans mentre no es prenguen mesures per garantir l’accés a la justícia i el dret a la veritat de les víctimes davant les instàncies legals espanyoles“.
L’executiu va mantenir que la llei atorga a Espanya la competència per enjudiciar als seus propis ciutadans, que la matèria investigada havia prescrit i que bona part dels suposats delictes penals no eren considerats com a tals quan es van dur a terme.
Ara, i davant la petició de col·laboració de Maria Servini de Cobria, la jutgessa argentina a càrrec del Jutjat Criminal i Correccional Federal que instrueix la causa contra el franquisme per interrogar-a Espanya, el govern ha optat primer per la inoperància i després per la dilació.
Mitjans de comunicació, com Vice News, van informar que fonts del Ministeri de Justícia haurien assenyalat que “no hi ha respostes” i que “encara cal acabar d’estudiar-ho”, referint-se al necessari trasllat de la petició de Servini a l’Audiència Nacional, un pas imprescindible per poder efectuar els interrogatoris, cosa que la jutgessa havia proposat realitzar entre el 7 i el 22 d’abril. Amnistia Internacional ha denunciat l’obstrucció del procés judicial per part del govern espanyol.
Esclaus del franquisme
D’altra banda el senador territorial de Compromís, Carles Mulet, va registrar ahir al Senat una moció, que recull la petició feta recentment a les Corts Valencianes per part del diputat autonòmic Francisco García, en la qual s’insta el Govern a la recuperació i reconeixement dels treballadors esclaus del franquisme.
Per a Mulet “el rescabalament de la memòria històrica, malgrat tots els esforços fets per particulars i entitats, continua sent una gran assignatura pendent. Qualsevol país occidental, ha tingut especial interès en dignificar la memòria de les víctimes, mentre a l’Estat Espanyol es permeten exaltacions del franquisme, negacionisme dels seus genocidis i s’entorpeix el compliment d’una llei de memòria històrica que va arribar amb anys de retard. I malgrat això, hi ha encara milers de víctimes anònimes, com és el cas dels treballadors esclaus“.
El senador castellonenc ha registrat més de 2.500 iniciatives al Senat relaciones amb la memòria històrica. “Hem tingut especial sensibilitat en el reconeixement a les víctimes, en l’eliminació de simbologia, en la reivindicació dels valors republicans“, ha dit.
Entitats privades de gairebé qualsevol sector es van beneficiar del treball de més de 400.000 reclusos en un règim proper a l’esclavitud. Algunes d’aquestes empreses cotitzen avui en dia a l’IBEX 35, hereves d’aquelles activitats primigènies. Segons els estudis que cita l’extensa moció, hi ha un deute pendent, entre les empreses privades que més freqüentment van tenir al seu servei com a treballadors forçats a presos polítics del franquisme.
LES PREGUNTES JUSTÍCIA ARGENTINA
Quina ha estat la resposta donada a la justícia argentina en referència a aquesta qüestió investigada?
Per què el Ministeri de Justícia no ha donat cap instrucció a l’Audiència Nacional per prendre declaració als acusats?
Per quins motius els acusats estan sent condecorats per part d’institucions públiques i viuen com a ciutadans respectables sota el mantell d’una impunitat sense precedents en el context europeu, en comptes de ser posats a disposició de la Justícia internacional?.
Compromís pide explicaciones por el silencio de España ante la petición de extradición internacional que investiga la represión franquista
Carles Mulet denuncia que, a pesar de las reclamaciones internacionales, el PP se niega a extraditar a parte de estos 19 investigados para que sean llevados ante los tribunales argentinos
Madrid, 15 de abril de 2016
Compromís ha preguntado en el Senado por los 19 cargos franquistas (entre ministros, comisarios de policía, capitanes, coroneles del Ejército y jefes de la Guardia Civil durante el franquismo) que están siendo protegidos por el Gobierno de España y no están compareciendo ante las reclamaciones de los tribunales que investigan las vulneraciones de derechos durante la dictadura.
Sobre todos ellos pesan hoy acusaciones de tortura y homicidio perpetrados durante la Guerra Civil y el régimen franquista (1936-1977), pero el gobierno de España parece estar dispuesto a hacer todo lo posible para evitar que tengan que comparecer ante los tribunales.
España, tras cuatro décadas de democracia, no sólo no ha juzgado a los responsables de las muertes provocadas por el golpe de estado y la represión franquista escudándose en la vigencia de la Ley de Amnistía de 1977, sino que bajo el amparo del Partido Popular (PP), les ha otorgado posiciones de poder y reconocimientos por su labor profesional.
Fue precisamente el ejecutivo del PP el que se negó a extraditar a parte de estos 19 investigados para que fueran llevados ante los tribunales argentinos, donde se instruye la única causa abierta contra el franquismo en el mundo. Hablamos de personajes como Rodolfo Martín Villa, José Utrera Molina, Antonio Carro Martínez, Alfonso Osorio García, José Maria Sánchez Ventura, Fernando Suárez González, Carlos Rey González, Antonio Troncoso de Castro, Jesús Cejas Mohedano, Jesús Muñecas Aguilar, Ricardo Algar Barrón, Juan Antonio González Pacheco, Félix Criado Sanz, Benjamin Solsona Cortés, Jesús González Reglero, Jesús Martínez Torres, Pascual Honrado de La Fuente o Abelardo García Balaguer. Se trata de ministros, subsecretarios, secretarios generales técnicos de ministerios, miembro de los gobiernos que convalidaron con su firma la sentencia de muerte por garrote vil a activistas como Salvador Puig Antich, eran miembros de Alianza Popular, exdiputados, directores del Instituto de la Juventud; gente que firmaba sentencias de muerte a fusilados, capitanes-auditores del cuerpo jurídico del Ejército y participantes en Consejos de Guerra; Coroneles auditores del Cuerpo Jurídico Militar y exfiscales del Tribunal Supremo; Comandantes de la Guardia Civil durante el período oscuro y que participaron en la intentona golpista del 23-F, miembros del Cuerpo Nacional de Policía, de la Brigada Político-Social (BPS) y de la Brigada Central de Información, entre otros.
De nada sirvió, que, en 2015, la ONU instara a España a extraditar a los “responsables de violaciones graves de los Derechos Humanos mientras no se tomen medidas para garantizar el acceso a la justicia y el derecho a la verdad de las víctimas ante las instancias legales españolas“.
El ejecutivo mantuvo que la ley otorga a España la competencia para enjuiciar a sus propios ciudadanos, que la materia investigada había prescrito y que buena parte de los supuestos delitos penales no eran considerados como tales cuando se llevaron a cabo.
Ahora, y ante la petición de colaboración de María Servini de Cubría, la jueza argentina a cargo del Juzgado Criminal y Correccional Federal que instruye la causa contra el franquismo para interrogarlos en España, el gobierno ha optado primero por la inoperancia y luego por la dilación.
Medios de comunicación, como Vice News, informaron que fuentes del Ministerio de Justicia habrían señalado que “no hay respuestas” y que “todavía hay que terminar de estudiarlo”, refiriéndose al necesario traslado de la petición de Servini a la Audiencia Nacional, un paso imprescindible para poder efectuar los interrogatorios, algo que la jueza había propuesto realizar entre el 7 y el próximo 22 de abril. Amnistía Internacional ha denunciado la obstrucción del proceso judicial por parte del gobierno español.
Esclavos del franquismo
Por otro lado el senador territorial de Compromís, Carles Mulet, registró ayer en el Senado una moción, que recoge la petición hecha reciente en les Corts Valencianes por parte del diputado autonómico Francisco García, en la cual se insta al Gobierno a la recuperación y reconocimiento de los trabajadores esclavos del franquismo.
Para Mulet “el resarcimiento de la memoria histórica, a pesar de todos los esfuerzos hechos por particulares y entidades, continua siendo una gran asignatura pendiente. Cualquier país occidental, ha tenido especial interés en dignificar la memoria de las víctimas, mientras en el Estado Español se permiten exaltaciones del franquismo, negacionismo de sus genocidios y se entorpece el cumplimento de una ley de memoria histórica que llegó con años de retraso. Y a pesar de ello, existen todavía miles de víctimas anónimas, como es el caso de los trabajadores esclavos”.
El senador castellonense ha registrado más de 2.500 iniciativas en el Senado relacionas con la memoria histórica. “Hemos tenido especial sensibilidad en el reconocimiento a las víctimas, en la eliminación de simbología, en la reivindicación de los valores republicanos”.
Entidades privadas de casi cualquier sector se beneficiaron del trabajo de más de 400.000 reclusos en un régimen cercano a la esclavitud. Algunas de estas empresas cotizan hoy en día en el IBEX 35, herederas de aquellas actividades primigenias. Según los estudios que cita la extensa moción, existe una deuda pendiente, entre las empresas privadas que más frecuentemente tuvieron a su servicio como trabajadores forzados a presos políticos del franquismo.
LAS PREGUNTAS JUSTICIA ARGENTINA
¿Cuál ha sido la respuesta dada a la justicia argentina en referencia a esta cuestión investigada?
¿Por qué el Ministerio de Justicia no ha dado ninguna instrucción a la Audiencia Nacional para tomar declaración a los acusados?
¿Por qué motivos los acusados están siendo condecorados por parte de instituciones públicas y viven como ciudadanos respetables tras el manto de una impunidad sin precedentes en el contexto europeo en vez de ser puestos a disposición de la Justicia internacional?.
Compromís demana explicacions pel silenci d’Espanya davant la petició d’extradició internacional que investiga la repressió franquista
Carles Mulet denuncia que, tot i les reclamacions internacionals, el PP es nega a extradir part d’aquests 19 investigats perquè siguen portats davant els tribunals argentins
Madrid, 15 abril 2016
Compromís ha preguntat al Senat pels 19 càrrecs franquistes (entre ministres, comissaris de policia, capitans, coronels de l’Exèrcit i caps de la Guàrdia Civil durant el franquisme) que estan sent protegits pel Govern d’Espanya i no estan compareixent davant les reclamacions dels tribunals que investiguen les vulneracions de drets durant la dictadura.
Sobre tots ells pesen hui acusacions de tortura i homicidi perpetrats durant la Guerra Civil i el règim franquista (1936-1977), però el govern d’Espanya sembla estar disposat a fer tot el possible per evitar que hagen de comparèixer davant els tribunals.
Espanya, després de quatre dècades de democràcia, no només no ha jutjat als responsables de les morts provocades pel cop d’estat i la repressió franquista escudant-se en la vigència de la Llei d’Amnistia de 1977, sinó que sota l’empara del Partit Popular (PP), els ha atorgat posicions de poder i reconeixements per la seua tasca professional.
Va ser precisament l’executiu del PP el que es va negar a extradir part d’aquests 19 investigats perquè foren portats davant els tribunals argentins, on s’instrueix l’única causa oberta contra el franquisme al món. Parlem de personatges com Rodolfo Martín Villa, José Utrera Molina, Antonio Carro Martínez, Alfonso Osorio García, José Maria Sánchez Ventura, Fernando Suárez González, Carlos Rey González, Antonio Troncoso de Castro, Jesús Celles Mohedano, Jesús Nines Aguilar, Ricardo Algar Barrón, Juan Antonio González Pacheco, Félix Criado Sanz, Benjamin Solsona Cortés, Jesús González Reglero, Jesús Martínez Torres, Pascual Honrado de la Fuente o Abelardo García Balaguer.
Es tracta de ministres, subsecretaris, secretaris generals tècnics de ministeris, membre dels governs que van convalidar amb la seua signatura la sentència de mort per garrot vil a activistes com Salvador Puig Antich, eren membres d’Aliança Popular, exdiputats, directors de l’Institut de la Joventut; gent que signava sentències de mort a afusellats, capitans-auditors del cos jurídic de l’Exèrcit i participants en consells de guerra; Coronels auditors del cos jurídic militar i exfiscals del Tribunal Suprem; Comandants de la Guàrdia Civil durant el període fosc i que van participar en l’intent colpista del 23-F, membres del Cos Nacional de Policia, de la Brigada Politicosocial (BPS) i de la Brigada Central d’Informació, entre d’altres.
De res va servir, que, en 2015, l’ONU instara Espanya a extradir els “responsables de violacions greus dels Drets Humans mentre no es prenguen mesures per garantir l’accés a la justícia i el dret a la veritat de les víctimes davant les instàncies legals espanyoles“.
L’executiu va mantenir que la llei atorga a Espanya la competència per enjudiciar als seus propis ciutadans, que la matèria investigada havia prescrit i que bona part dels suposats delictes penals no eren considerats com a tals quan es van dur a terme.
Ara, i davant la petició de col·laboració de Maria Servini de Cobria, la jutgessa argentina a càrrec del Jutjat Criminal i Correccional Federal que instrueix la causa contra el franquisme per interrogar-a Espanya, el govern ha optat primer per la inoperància i després per la dilació.
Mitjans de comunicació, com Vice News, van informar que fonts del Ministeri de Justícia haurien assenyalat que “no hi ha respostes” i que “encara cal acabar d’estudiar-ho”, referint-se al necessari trasllat de la petició de Servini a l’Audiència Nacional, un pas imprescindible per poder efectuar els interrogatoris, cosa que la jutgessa havia proposat realitzar entre el 7 i el 22 d’abril. Amnistia Internacional ha denunciat l’obstrucció del procés judicial per part del govern espanyol.
Esclaus del franquisme
D’altra banda el senador territorial de Compromís, Carles Mulet, va registrar ahir al Senat una moció, que recull la petició feta recentment a les Corts Valencianes per part del diputat autonòmic Francisco García, en la qual s’insta el Govern a la recuperació i reconeixement dels treballadors esclaus del franquisme.
Per a Mulet “el rescabalament de la memòria històrica, malgrat tots els esforços fets per particulars i entitats, continua sent una gran assignatura pendent. Qualsevol país occidental, ha tingut especial interès en dignificar la memòria de les víctimes, mentre a l’Estat Espanyol es permeten exaltacions del franquisme, negacionisme dels seus genocidis i s’entorpeix el compliment d’una llei de memòria històrica que va arribar amb anys de retard. I malgrat això, hi ha encara milers de víctimes anònimes, com és el cas dels treballadors esclaus“.
El senador castellonenc ha registrat més de 2.500 iniciatives al Senat relaciones amb la memòria històrica. “Hem tingut especial sensibilitat en el reconeixement a les víctimes, en l’eliminació de simbologia, en la reivindicació dels valors republicans“, ha dit.
Entitats privades de gairebé qualsevol sector es van beneficiar del treball de més de 400.000 reclusos en un règim proper a l’esclavitud. Algunes d’aquestes empreses cotitzen avui en dia a l’IBEX 35, hereves d’aquelles activitats primigènies. Segons els estudis que cita l’extensa moció, hi ha un deute pendent, entre les empreses privades que més freqüentment van tenir al seu servei com a treballadors forçats a presos polítics del franquisme.
LES PREGUNTES JUSTÍCIA ARGENTINA
Quina ha estat la resposta donada a la justícia argentina en referència a aquesta qüestió investigada?
Per què el Ministeri de Justícia no ha donat cap instrucció a l’Audiència Nacional per prendre declaració als acusats?
Per quins motius els acusats estan sent condecorats per part d’institucions públiques i viuen com a ciutadans respectables sota el mantell d’una impunitat sense precedents en el context europeu, en comptes de ser posats a disposició de la Justícia internacional?.